Una estratègia de canvi des de baix
L'Economia del Bé Comú descriu un complet ordre alternatiu
econòmic, un moviment des de baix, el qual va començar el 6 d'octubre del 2010,
sent desenvolupat i posat en la pràctica de forma participativa per cada vegada
més empreses, organitzacions i municipis.
Als tres actors centrals, els corresponen els tres
instruments principals de participació:
- Empreses: Balanç del Bé Comú (2012 sobre 300 empreses pioneres)
- Particulars: Creació d'un grup local o regional (Camp
d'Energia, actualment 50 en 7 països)
- Municipis: Municipi del Bé Comú (interès a Àustria,
Alemanya, Itàlia, Suïssa i Espanya)
Formalment un municipi pot esdevenir municipi del bé comú
mitjançant una declaració del concejo municipal en què declara el suport al
procés general de l'Economia del Bé Comú i dóna suport almenys una de les 5
activitats baix descrites. Ells s'inscriuen a la pàgina web de
l'"Associació per al Foment del Bé Comú" com a Municipi simpatitzant.
L'Associació per al Foment del Bé Comú ajuda a la preparació
de la declaració del concejo. Aquesta declaració pot ser completada amb idees i
iniciatives del municipi pròpies.
Per a cadascuna de les següents activitats hi haurà una
"Llavor de dent de lleó" (el logo del moviment). Com en el cas dels
hotels o pensions es poden assolir d'una a cinc llavors:
1. Un municipi del bé comú fa en el seu propi àmbit
administratiu i econòmic un balanç del bé comú, el publica i convida a municipis
amics i veïns a fer el mateix. Més endavant el resultat obtingut del balanç del
bé comú podria tenir conseqüències per a les ajudes de la Comunitat Europea
destinades als municipis i per a la compensació financera. Si un municipi fa
molt en favor de la gent i de la naturalesa, ha de gaudir de certs avantatges
fiscals, en comparació amb aquells municipis que fan menys esforços.
"L'objectiu no és que un municipi sigui" millor
"que un altre sinó que vulgui aconseguir millores en aquells factors de
qualitat de vida que li importen".
2. Un municipi del bé comú convida els empresaris del lloc a
realitzar el balanç del bé comú;
aquest dóna a conèixer públicament al grup d'empreses
pioneres i fa visibles els seus serveis especials a favor del bé comú. Això es
pot dur a terme per mitjà d'una celebració anual per honrar les empreses
pioneres del municipi, fins a la preferència d'empreses del bé comú en la
compra i contractació pública. En algunes comunitats s'estan formant grups
d'empreses que són acompanyades per consultors del bé comú per formar-se, fer
juntes el balanç i informe del bé comú i finalment avaluar en el grup els resultats.
Aquest procés podria ser recolzat i finançat pel municipi. Aquest procés per a
les empreses del municipi pot ser integrat en altres processos ja existents,
com el de l'Agenda Local 21 o processos de desenvolupament regional.
3. El desenvolupament participatiu d'un "índex del bé
comú municipal",
un índex de qualitat de vida que està ubicat en un nivell
intermedi entre el producte del bé comú (economia) i el balanç del bé comú
(empresa). A través de procediments de participació ciutadana es podrien determinar
els d'entre deu a vint factors de qualitat de vida més importants. Aquests
podrien ser mesurats un cop l'any, en part a través d'enquestes que englobin
totes les llars. A diferència del producte del bé comú, que hauria de ser
uniforme, almenys a nivell de la Comunitat Europea, els índexs del bé comú
poden ser diferents d'un municipi a un altre. L'objectiu no és que un municipi
sigui "millor" que un altre, sinó que vulgui aconseguir millores en
aquells factors de qualitat de vida que li importen. En funció d'això s'han de
mesurar les mesures polítiques.
4. Projecte de participació ciutadana per facilitar i
promoure una "convenció econòmica municipal".
En aquesta els / les ciutadans / es fixen unes vint regles
jurídiques que han de regir l'economia, però a nivell municipal, però finalment
a nivell regional, nacional ia nivell europeu.
Aquestes es podrien trobar cada dos mesos, per exemple:
a) per a conèixer i presentar l'estructura i organització
b) per esbrinar les entre 10 i 20 qüestions.
c) per a la investigació de l'aportació
d) per a discussions més
precises
e) per a la decisió (sota el mètode del Consens sistèmic)
f) per a la preparació i consulta dels passos següents (p. ex
invitació a altres municipis, foment d'un convent nacional o europeu)
El "disseny del procés" per a un convent comunal
s'està desenvolupant per part de l'equip de redacció. Estarà previsiblement és
set. 2012 a disposició.
5. Unir en una "regió del bé comú".
Diversos municipis del bé comú poden reunir-se en la seva àrea
geogràfica per formar regions del bé comú. D'aquesta manera, els municipis
poden aprendre junts i complementar-se mútuament. Una regió del bé comú pot, en
cooperació amb municipis del bé comú, convidar a l'autonomia corresponent a
convertir-se en una autonomia del bé comú.
Gran interès internacional pel concepte de municipi del bé
comú.
Encara que la iniciativa de l'economia del bé comú és encara
molt jove, ja hi ha un interès considerable per part dels municipis a Àustria,
Baviera, Tirol del Sud, Suïssa i Espanya. Esperem que entre el 5-7 de novembre
2012, els primers candidats a municipi del bé comú podran anunciar (en el marc
de la segona conferència de premsa internacional sobre el balanç del bé comú)
que per a l'any 2013 es convertiran en els primers municipis del bé comú ia
posar en pràctica un per un els projectes esmentats.
La idea s'està propagant com el vent.
Més informació i contacte:
